Innovació i creativitat

Thomas Meyer, fundador i president de Desigual (propietari del 90%), als seus prop de 60 anys, vesteix d'una manera desenfadada, no usa mai corbata, no té despatx i va amb bicicleta des de casa seva (al Born) fins a les oficines de Desigual en La Barceloneta, al costat de l'Hotel Vela.

L'Economia Blava es basa en trobar solucions inspirades en el propi disseny de la natura, que porta milions d'anys d'eficiència i coneixement acumulat i on, per exemple, les escombraries no existeixen, doncs els nutrients, els materials i l'energia, sempre es reutilitzen i les deixalles es converteixen en recursos.

Alex Rovira, conferenciant i escriptor (de “La Bona Sort”, entre d’altres) i Pascual Olmos, director executiu de l'àrea comercial de Repsol, són els coautors de “La vida que mereces”.

El llibre està dividit en 3 parts: L'Ésser humà, L'Empresa i El Món.

Edward Diener, psicòleg i professor en la University of Illinois, és un dels principals investigadors en el camp del benestar subjectiu, col·laborador de l'Enquesta Gallup (que inclou 155 països i representa el 99 % de la població), Premi Científic Distingit Lifetime Career 2012, compta amb diversos doctorats honoris causa, etc …

Diener ha revisat més de 160 estudis científics que relacionen l'estat positiu de la ment i la longevitat i les conclusions són:

Zinkia Entertainment, o David Cantolla o segur que Pocoyo, son conceptes que (sobretot si teniu canalla petita al voltant) coneixereu. La seva historia val la pena.

L’ empresa de David Cantolla (Teknoland), es va valorar l’any 2000, en 200 milions d’euros. L’esclat de la bombolla financera creada al voltant d’internet va fer que, mesos més tard, perdés el seu valor i que li reclamessin deutes per 21 milions d’euros. Tot i això se’n va sortir.

“No ho diguis a ningú”, Tintoreria Dontell (don’t tell), aquest es el suggerent nom que el grup Urban Secrets ha triat per al seu restaurant de Barcelona, al carrer Aribau 55.
La companyia, amb negocis en altres sectors (com l’immobiliari o restauració de fusta), aposta per crear els restaurants a la rebotiga (a la trastienda) d’un comerç aparentment tradicional, com si es tractes d’un local clandestí amb la filosofia dels locals estatunidencs dels anys 20, sorgits fruit de la Llei Seca.