A partir de l'1 de febrer de 2014, els comptes bancaris no estaran identificats amb les sigles CCC i tindran 20 dígits, sinó que passaran a dir-se IBAN i en tindran 24. Les entitats bancàries s'identificaran mitjançant el codi internacional BIC (res a veure amb bolígrafs).
Aquesta és una de les conseqüències que porta amb si la SEPA (Single Euro Payments Area o zona única de pagament en euros), a la qual s'han acollit els 27 països membres de la UE més Islàndia, Liechtenstein, Mònaco, Noruega i Suïssa.
Aquesta iniciativa reguladora (Reglament (CE) 260/2012), liderada pel propi sector bancari europeu, a través del European Payments Council (EPC), permetrà la possibilitat d'utilitzar un sol compte bancari per a operacions en euros dins de tota la zona SEPA; estandaritzar a nivell europeu els formats de cobrament/pagament, aportant millores d'eficiència i seguretat; i reduir dels costos per serveis de gestió de cobrament i pagament nacionals i internacionals.
Amb el sistema de pagaments SEPA, desapareixen (a partir del febrer de 2014) els actuals sistemes de pagament per transferència (quadern 34), i per domiciliació de rebuts (quadern 19), entre d’altres, i s'implanten les Transferències SEPA (SCT) i els Càrrecs Directes SEPA (SDD, en la seva modalitat bàsica o B2B)
A nivell operatiu, les transaccions SEPA, es generen a partir d'un fitxer en format XML, i està sotmès a una sèrie de restriccions formals (tasca a desenvolupar per part de les entitats financeres y els proveïdors de software informàtic).
La SEPA, elimina pràcticament el concepte “internacional europeu”, i permet que sigui igual treure euros d'un caixer automàtic d'Oviedo que de Munic, o domiciliar en el mateix compte el pagament de la llum de l'apartament de París que del gimnàs de Lleida.